Barcelona és una ciutat dinàmica amb una oferta
cultural força extensa: música, art, dansa, teatre... Tot hi cap a Barcelona.
Malgrat això, i és una veritable llàstima, les sales no sempre estan tan plenes
com haurien, els aforaments poques vegades es completen i espectacles de gran
qualitat passen desapercebuts, sense miraments.
Nosaltres avui us volem presentar l’actual obra del
teatre Victòria: “Un jeta, dos jefes”. Aquesta obra, dirigida per Alexander
Herold i adaptada per Paco Mir, component del Tricicle, és una adaptació de l’obra
anomenada “Il servitore di due padroni” de Carlo Goldoni del segle XVIII. Ha
estat un autèntic èxit a Londres (adaptació de Richard Bean) i des del dimecres
29 de gener es representa a Barcelona.
“Un jeta,
dos jefes” és una comèdia entretinguda que explica la història d’en Dino, un
home humil que treballa per dues persones a la vegada: en Mario (que en
realitat és la Maria, la seva germana bessona) i en Sebastian, que és la
parella de Maria. En Dino se les ha d’empescar com pugui, per aconseguir que no
se n’adonin. A partir d’aquest plantejament, la trama es va complicant i es van
creant situacions extravagants i peculiars, que en Dino haurà de resoldre com
sigui per poder salvar les seves dues feines.
L’obra compta amb un repartiment d’actors molt
ampli: Diego Molero (Dino), Mireia Aixalà (Mario/Maria), Jofre Borràs (Sebastián),
Toni González (Marlon), Maria Lanau (Loli), Miquel Ripeu (Jackson), Miner
Montell (Nico), entre d’altres. Entre acte i acte, actua una banda musical,
“Los Jetas”, que fa amè el canvi d’attrezzo i d’escenografia i que dóna un
ritme agradable a l’obra.
En la nostra opinió, l’obra es sustenta per tres
pilars principals. El primer pilar, i el més rellevant ja que és el conductor
de la història, és en Dino. L’actor Diego Molero sap guanyar-se el públic des
del minut 1. La interacció del personatge amb el públic és un dels punts forts
de l’espectacle.
El segon pilar és l’important paper de la música i
les actuacions del grup “Los jetas”, anomenat “Amélie Angebault quartet” fora
del teatre. Versions de cançons com “Puente a Mallorca” de Los Mismos o “We no
speak americano” de Renato Carosone posen a to l’espectador, i transmeten un
bon rotllo entre acte i acte que s’agraeix.
I l’últim pilar és en Nico. En Nico és un cambrer
de 87 anys que des que entra en escena aconsegueix captivar la mirada de la
gent. Interpretat per Miner Montell, un pallasso amb molta experiència en el
món del circ, Nico sap provocar el somriure (i en molts casos la riallada)
unànime del públic. De fet, considerem que Nico, Dino (i un pobre voluntari del
públic) creen un moment còmic bastant bo a la cloenda del primer acte.
En definitiva, tot i ser una obra que treballa un
humor força senzill i planer, “Un jeta, dos jefes” és una bona recomanació per
una tarda en família, per poder deixar les preocupacions a la porta del teatre i
riure una mica amb les peripècies dels esbojarrats personatges de l’obra.
Esperem que podeu gaudir-la! Viu Barcelona!
Teatre Victòria
Av. Paral·lel nº 67
Puntuació: 6,5/10
Avui us volem presentar una de les millors hamburgueseries de la ciutat: "Santaburg". Santabur és un petit restaurant situat al carrer Vallespir, al barri de Sants, on podreu provar hamburgueses d'alta gama, elaborades de forma artesanal i acompanyades d'una bodega excepcional.
Rere l'eslògan "la carne es débil", simulen la influència dels 7 pecats capitals com a motiu per "pecar" i acabar menjant una de les hamburgueses que proposa la carta. I la veritat és que gairebé sempre ho aconsegueixen, tothom acaba pecant (i fins i tot, molts ho fan sovint!).
