Un jeta, dos jefes

Barcelona és una ciutat dinàmica amb una oferta cultural força extensa: música, art, dansa, teatre... Tot hi cap a Barcelona. Malgrat això, i és una veritable llàstima, les sales no sempre estan tan plenes com haurien, els aforaments poques vegades es completen i espectacles de gran qualitat passen desapercebuts, sense miraments.

Nosaltres avui us volem presentar l’actual obra del teatre Victòria: “Un jeta, dos jefes”. Aquesta obra, dirigida per Alexander Herold i adaptada per Paco Mir, component del Tricicle, és una adaptació de l’obra anomenada “Il servitore di due padroni” de Carlo Goldoni del segle XVIII. Ha estat un autèntic èxit a Londres (adaptació de Richard Bean) i des del dimecres 29 de gener es representa a Barcelona.

 “Un jeta, dos jefes” és una comèdia entretinguda que explica la història d’en Dino, un home humil que treballa per dues persones a la vegada: en Mario (que en realitat és la Maria, la seva germana bessona) i en Sebastian, que és la parella de Maria. En Dino se les ha d’empescar com pugui, per aconseguir que no se n’adonin. A partir d’aquest plantejament, la trama es va complicant i es van creant situacions extravagants i peculiars, que en Dino haurà de resoldre com sigui per poder salvar les seves dues feines.

L’obra compta amb un repartiment d’actors molt ampli: Diego Molero (Dino), Mireia Aixalà (Mario/Maria), Jofre Borràs (Sebastián), Toni González (Marlon), Maria Lanau (Loli), Miquel Ripeu (Jackson), Miner Montell (Nico), entre d’altres. Entre acte i acte, actua una banda musical, “Los Jetas”, que fa amè el canvi d’attrezzo i d’escenografia i que dóna un ritme agradable a l’obra.

En la nostra opinió, l’obra es sustenta per tres pilars principals. El primer pilar, i el més rellevant ja que és el conductor de la història, és en Dino. L’actor Diego Molero sap guanyar-se el públic des del minut 1. La interacció del personatge amb el públic és un dels punts forts de l’espectacle.

El segon pilar és l’important paper de la música i les actuacions del grup “Los jetas”, anomenat “Amélie Angebault quartet” fora del teatre. Versions de cançons com “Puente a Mallorca” de Los Mismos o “We no speak americano” de Renato Carosone posen a to l’espectador, i transmeten un bon rotllo entre acte i acte que s’agraeix.

I l’últim pilar és en Nico. En Nico és un cambrer de 87 anys que des que entra en escena aconsegueix captivar la mirada de la gent. Interpretat per Miner Montell, un pallasso amb molta experiència en el món del circ, Nico sap provocar el somriure (i en molts casos la riallada) unànime del públic. De fet, considerem que Nico, Dino (i un pobre voluntari del públic) creen un moment còmic bastant bo a la cloenda del primer acte.

En definitiva, tot i ser una obra que treballa un humor força senzill i planer, “Un jeta, dos jefes” és una bona recomanació per una tarda en família, per poder deixar les preocupacions a la porta del teatre i riure una mica amb les peripècies dels esbojarrats personatges de l’obra.

Esperem que podeu gaudir-la! Viu Barcelona!

Teatre Victòria

Av. Paral·lel nº 67

Puntuació: 6,5/10